Cultura

Crítica

teatre

Sorolls

La proposta experiencial de Turba ha quedat totalment descafeïnada per culpa de la Covid. La versió definitiva ha perdut molts dels mèrits de la funció working progress del desembre del 2019. No es pot fer una revolució sense cossos. L’espectacle ho evidencia. Amb les restes del naufragi de la Covid, els de Mos Maiorum han volgut transformar l’espai en un programa de ràdio representat. Donant veu a opinòlegs i demagogs. Però el joc fa inútil el verbatim (per exemple, no aporta res que algú posi cos a les declaracions de Steve Bannon). D’espectacle basat en l’experiència s’ha passat a tesi. Trepitja un camp llaurat recentment per La Ruta40 i Carlota Subirós (Una lluita constant).

Deien en la presentació de l’espectacle que la peça ha hagut de virar i els ha portat a pregunta-se si es pot fer una revolució sense cossos. De fet, Tsunami Democràic és una demostració clara de com una campanya a Telegram anònima pot esdevenir revolucionària. Però ho és en el sentit que convenç a una massa que hi posa el cos. Els politòlegs debaten, avui, sobre la construcció del relat més que no pas de la necessitat d’ocupar els carrers. És una demanda bona electoralment fer veure que és necessari un mur amb la frontera amb Mèxic, més que no pas construir-lo: el desert en moltes ocasions és un mur més infranquejable. El problema de Mos Maiorum és que se’ls ha desfet el conflicte en treure el públic al centre de la turba (que hi intervenia gregàriament). Potser la solució hauria estat construir un debat encreuat a partir de posicions antagòniques fins a arribar a confondre l’espectador i defensar posicions contràries a les que signaria a Change.org. Trobar la contradicció hauria de ser la catarsi més que no pas veure com ells es van qüestionant i deixant prou oberta la tesi. El públic queda fora a diferència dels seus anteriors espectacles (Mos Maiorum i Gentry).

Mos Maiorum, com Carla Rovira a peces com Màtria, mostra les discussions del procés per acabar la peça. És el nus que els permet lligar un final. La discussió encesa és sobre la correcció de posar veu a un perfil concret de personatge (que no desvetllarem). Es produeix aquest debat quan la companyia utilitza habitualment les declaracions d’altri (siguin magnats o víctimes) per construir el seu reportatge teatral. El debat està obert. El que està clar és que, sense cossos en escena, Turba es desfà com un terròs. L’acció ha quedat en soroll. La Covid els ha engolit, lamentablement.

Turba
Companyia: Mos Maiorum
Intèrprets: Guillem Llotje, Mariona Naudin, Ireneu Tranis, Alba Valldaura i Clàudia Vilà
Dimecres, 13 de gener (fins al 24 de gener) al Lliure de Gràcia


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor l’excantant d’‘OT’ Àlex Casademunt als 39 anys en un accident de moto

barcelona

Més Strenes que mai

Girona

Robert Fàbregas teixeix un somni literari entre els telers i les constel·lacions

Salt

L’univers de l’astronauta

Barcelona

Dues actrius, un Poliorama

BARCELONA

‘Las Niñas’ triomfa a la 8a edició dels Premis Feroz amb tres guardons principals

Barcelona

El festival Strenes de Girona ven més del 80% de les 10.600 entrades per l’edició del 2021

Girona

El Primavera Sound ajorna la celebració del 20è aniversari al 2022

Barcelona

Nòmades i princeses

Barcelona