Cultura

Les primeres fotografies

El centre KBr de Barcelona exposa tota la col·lecció de daguerreotips del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de Girona, que mai s’havia vist en conjunt

Les exposicions de fotografia gaudeixen d’una gran popularitat, tant la contemporània com l’antiga, però rarament arriben al final del túnel del temps d’aquest mitjà. Que tampoc és tan llarg. La fotografia és un invent recent. La seva història arrenca el 1839, quan Louis Daguerre va presentar a l’Acadèmia de les Ciències de París un mètode químic que acomplia una de les velles aspiracions de la humanitat: fixar de manera permanent una imatge. D’allò ningú en va dir encara fotografia, sinó daguerreotip, que vindria a ser l’equivalent en pintura a l’art prehistòric de les cavernes.

A Catalunya, una de les coves més importants que conserven aquestes fotografies primigènies és el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona, i amb unes condicions estrictes donada la seva fragilitat: 18 graus de temperatura i 40% d’humitat relativa. Té una col·lecció de 118 daguerreotips que, fins ara, s’han exposat puntualment i aïlladament, mai com a conjunt. La oportunitat per mostrar-lo gairebé íntegrament la hi ha donat el centre de fotografia KBr de Barcelona. Aquest equipament cultural de la Fundació Mapfre va obrir les portes el juny passat amb el compromís de donar visibilitat a arxius fotogràfics poc coneguts d’institucions públiques i privades catalanes. El del CRDI és el primer que s’hi instal·la amb un muntatge expositiu molt suggestiu, com el seu propi títol: La mirada captiva. I completament restaurat, que, tractant-se d’un material tan delicat, no ha estat bufar i fer ampolles: si un daguerreotip entra en contacte amb l’oxigen, desapareix.

Els 105 daguerreotips que configuren la mostra procedeixen en la seva major part de dues col·leccions particulars adquirides pel consistori gironí: la del navarrès Ángel Fuentes de Cía i la del català Joan Basseda Casas, tots dos amb ambició internacional, que és la dimensió que també han acabat tenint els fons del CRDI.

De fet, els visitants de l’exposició només es trobaran amb dos retrats fets a persones catalanes, que, com totes les que van ser usuàries d’aquells moments tan embrionaris de la història de la fotografia, pertanyien a la classe benestant. “El preu d’un daguerreotip era el sou d’un obrer. Tot un luxe”, explica Joan Boadas, que ha comissariat el projecte junt amb David Iglésias. Ambdós, ànimes del CRDI.

Però per molt rics que fossin no s’estalviaven les molèsties de la sessió fotogràfica. “S’havien d’estar totalment quiets durant 20 minuts”, revela Boadas, tot i que precisa que al cap de pocs anys ja es va acabar reduint a alguns segons. Els primers fotografiats van patir per poder presumir de fotografies, però pitjor ho van passar els daguerreotipistes, molts dels quals van emmalaltir per haver inhalat el vapor de mercuri que fixava la imatge sobre una planxa de coure platejada.

Els autors d’aquestes fotos bicentenàries que custodia el centre gironí són gairebé tots desconeguts. Només n’hi ha mitja dotzena d’identificats, i d’aquests un de sol que va treballar a Barcelona: Franck. Era d’origen francès, com el primer daguerreotipista que va tenir un estudi estable (molts eren ambulants) a Girona: compte, una dona, Marie Senges, de la qual malauradament no s’ha conservat cap imatge.

L’edat d’or del daguerreotip va ser breu. A partir de mitjans dels anys cinquanta del segle XIX, va començar a ser desplaçat per altres procediments més avançats. Però més de 175 anys després continua meravellant la seva qualitat, una nitidesa que fa ben bé l’efecte que han estat fetes amb un mòbil (bé, aplicant-hi un filtre de vellúria). El que delata el seu passat és la indumentària dels retratats i les formes amb què les presentaven: en uns estotjos de fusta i cuir encoixinats, encaixades en joies (penjolls, rellotges...) i, la versió més moderna, en marcs. Al KBr s’han ordenat per la tipologia dels objectes, tant o més fascinants que les fotografies.

De fet, durant temps es van valorar més que les imatges que contenien. I la política patrimonial del daguerreotip no ha estat per llançar coets. “Encara no tenim un cens a Europa”, diu Iglésias. Als Estats Units, sí: del 1840 al 1860 es van fer 30 milions de daguerreotips. Els semblen molts? Avui, en un sol dia, a tot el món, es fan 3.250 milions de fotografies.

El KBr ha destinat la seva sala petita a aquesta exposició que conviurà en el temps (fins al 23 de maig) amb una retrospectiva de la fotògrafa Claudia Andujar. Nascuda el 1931 a Suïssa com a Claudine Haas, la seva vida, i a recer d’aquesta el seu treball, és un mirall dels traumes del segle XX. Tota la seva família paterna, jueva, va ser exterminada als camps nazis. Ella es va poder escapar als Estats Units. Andujar és el cognom de l’home amb qui es va casar, un refugiat espanyol de la Guerra Civil, tot i que se’n va separar al cap de molt poc.

Tota la seva producció fotogràfica la va fer al Brasil, el seu país definitiu. Encara ho és, als seus 91 anys. I exceptuant les obres més primerenques, es va centrar en un únic projecte: la defensa dels drets del poble indígena ianomami. El va començar a fotografiar a principi dels setanta, quan encara no havia entrat en contacte amb la civilització occidental. Però a finals de la dècada, la política de desforestació i d’explotació minera de l’Amazònia va ser el germen d’un genocidi que la càmera d’Andujar va documentar per demanar auxili al món.

Andujar va posar el seu art al servei de la causa dels ianomami. Per exemple, quan es va involucrar en la gran campanya de vacunació que es va fer als anys vuitanta per protegir-los de les epidèmies que els portaven els forans. Per registrar els que l’havien rebut, els va retratar amb un número. Aquestes imatges li van recordar els anys que els jueus d’Europa havien de dur cosida a la roba una estrella de David.

“Ella va venir a salvar-nos”, diu un indígena en un film de producció recent que es projecta a l’exposició.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La meitat dels presos polítics, de permís penitenciari per celebrar Sant Jordi

Barcelona
CULTURA

Consulta totes les novetats editorials en català d’aquest Sant Jordi

GIRONA

D’Helena a Pandora

vilanova i la geltrú

Ebri Knight, oda al carrer

BARCELONA

Nadal reivindica la universalitat dels ‘Noms d’una vida’

girona
JAUME VIDAL
PERIODISTA CULTURAL

“Perviu la idea que la cultura és per a gent d’un nivell”

l’hospitalet de llobregat

El tast d’un banquet

Barcelona

La capitalitat de la sardana ganxona arrenca l’1 de maig

Txékhov reescoltat, a ‘Las canciones’

BARCELONA