Opinió

És ‘taula’ i no ‘mesa’

En context electoral (Generalitat, Barça), els mitjans de comunicació locals han adoptat una estranya moda: practicar el mot mesa. No és taula en català? Quan l’any 1192 Catalunya va convocar Corts i per primera vegada va tenir el seu propi Parlament, com s’anomenava el moble, normalment de fusta, que es componia d’un tauler llis sostingut per un o uns quants peus? No en deien mesa, car el castellà va aparèixer a Catalunya 400 anys després. Em sembla que no sona gens malament expressar en català la taula electoral, la taula de les votacions, la taula del senyor president, etc. I quan es tracti de la taula més important, ocupada per una màxima autoritat, esmentar la capçada de la taula, mai la dissortada mesa. El català no ha de ser mai un castellà amb fonètica catalana. Si diem sense adonar-nos-en mesa i malauradament d’altres mots copiats de la llengua del veí, estem parlant, en efecte, en una modalitat del castellà.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.