Educació

Universitats i govern, contra la fi dels graus de tres anys

El govern estatal presenta un avantprojecte que vol unificar la majoria de graus universitaris en quatre anys

Defensen que el model de tres anys de grau i dos de màster és més flexible

El Ministeri d’Universitats vol posar fi als graus de tres anys –180 crèdits–, una opció molt minoritària que va implantar el ministre Wert però que les universitats defensen pel seu caràcter professionalitzador i especialitzat. El ministeri ha presentat un esborrany del nou reial decret d’organització de l’ensenyament universitari que estableix que els graus duraran quatre anys excepte alguns estudis sanitaris o tècnics més llargs. Vol posar fi així al model de tres anys de grau i dos de màster (el 3+2) i generalitzar els quatre anys de grau i un de màster (4+1), tots dos implantats arran del pla Bolonya.

S’obre ara un període d’al·legacions d’un mes, i tant govern com universitats van coincidir ahir en el rebuig a la proposta. L’objectiu és, segons el ministeri, “assegurar la qualitat de l’oferta formativa universitària”, però tant la secretaria d’Universitats i Recerca (SUR) com els rectorats consideren que s’encotilla massa l’oferta i s’atempta contra l’autonomia universitària.

El secretari d’Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau, va valorar ahir que “hauríem d’anar cap a una administració que asseguri la qualitat dels ensenyaments, no que intervingui en com s’organitzen. Aquesta qüestió s’hauria de deixar en mans de l’autonomia universitària”. Grau defensa que s’estableixi el mínim de 180 crèdits, com estableix el Marc Europeu d’Educació Superior, i que “es compleixin els requisits de qualitat que permetin als estudiants obtenir un títol amb els coneixements, les competències i les habilitats establertes”. La integració europea va provocar nombroses protestes dels estudiants, a finals dels anys 90, perquè consideraven que se’ls penalitzava molt econòmicament en introduir el màster com a especialització. Grau va recordar que a Catalunya s’ha equiparat el preu del primer any de màster al del grau per als graduats de titulacions de 180 crèdits de les universitats públiques.

El rector de la UAB i president de torn de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, Javier Lafuente, es va mostrar sorprès perquè la proposta del ministeri “no es mou en la direcció europea de donar flexibilitat i autonomia universitària” a l’hora de crear titulacions. “Són títols que es dissenyen per donar resposta a una necessitat social”, i posa com a exemple el d’estudis socioculturals de gènere de la UAB. “És un grau amb molta demanda estructurat en 180 hores que no guanya res si se li afegeix un any més” i resta en canvi temps a l’hora d’entrar al mercat laboral.

La UPC, la UB i la UOC es mostren també partidàries de continuar amb graus de tres anys. La UPC aposta pels graus de quatre anys i els de tres en casos “puntuals, justificats o innovadors”, mentre que a la UB defensen la convivència dels graus de tres i quatre anys i no entenen el perquè “d’un camí diferent al de la resta del sistema europeu”. És una valoració similar a la que fa el vicerector de docència i aprenentatge de la UOC, Carles Sigalés, que creu que aquests estudis “permeten una major especificitat i són molt professionalitzadors”. Sigalés defensa la llibertat a l’hora d’elaborar l’oferta i l’homologació amb el conjunt europeu, en què predomina el sistema 3+2.

Les universitats catalanes ofereixen 17 graus curts

Rosa M. Bravo

El conjunt de les universitats catalanes ofereix ara 17 graus de tres anys, una minoria respecte d’un total d’uns 500 graus. Es tracta d’estudis especialitzats, com per exemple el de creació artística per a videojocs i jocs aplicats o el de producció de música i so per a la indústria de l’entreteniment, tots dos de la UB. La UPC en té un de disseny, animació i art digital i la UOC, un altre de disseny i creació digitals. La UPF ha dissenyat un grau de 180 hores d’estudis globals. La de Lleida, un de tècniques d’interacció digital i de computació. La UAB, un de gestió de ciutats intel·ligents i sostenibles. La Rovira i Virgili, un de tècniques de bioprocessos alimentaris. I la Ramon Llull, un de tècniques d’aplicacions de programari, per posar alguns exemples.

La UOC està preparant dos graus més que s’havien de posar en marxa el setembre que ve, dels àmbits d’informàtica i multimèdia. “Hi ha estudiants que s’hi han interessat i ara no sé què farem”, lamenta el vicerector de docència i aprenentatge, Carles Sigalés. “Cansa molt que cada nou govern aprovi una nova llei, això provoca molta inseguretat”, denuncia.

L’avantprojecte del ministeri inclou, entre altres qüestions, la menció dual, que comporta, com ja es fa en la formació professional, que la formació es desenvolupi complementàriament a la universitat i a una entitat col·laboradora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Salut comença a vacunar amb Janssen

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Sant Jordi assolellat i càlid

Barcelona

La incidència de la Covid-19 a l’Estat es manté al voltant dels 230 casos

Barcelona

La variant brasilera és present en dotze casos de Covid-19 dels esquiladors uruguaians a Extremadura

Mèrida

L’acusat de violar una dona a Lleida, condemnat a 5 anys de presó després d’aparèixer l’ADN a la base de dades policial

Lleida

La degana dels advocats barcelonins es presenta a la reelecció a l’ICAB

barcelona

El Govern veu “prematur” debatre sobre l’ús de la mascareta amb un 13% de població vacunada

Barcelona

Els estudiants aixequen l’ocupació del rectorat de la UB i convoquen una jornada de vaga pel 13 de maig

Barcelona

El Procicat formalitza la lliure circulació per Catalunya i el retorn a les aules dels estudiants de batxillerat

Barcelona