Apunts

Recordant Roser Serrats i Bordas

Qui no ha sentit a parlar, principalment gent d’edat avançada, de la Barraqueta de Sant Daniel? Aquesta casa pairal de què els orígens eren bosquetans fent carbons, treballant la terra i els boscos, intentat sobreviure per les dificultats dels temps perquè els originaris eren família de molts de fills.

El matrimoni format per Caterina Vilanova i Eulogi Bordas van tenir 7 fills. En Mateu va ser molts anys alcalde de Sant Daniel. Casat amb la Manuela, no van tenir descendència. L’Eulogi, pare del doctor Bordas, en Peret, pare de la Clarita, la Margarita, la Carme i la Caterina, en Miquel, pare del aparellador, l’Assumpció, casada amb en Sureda, carnisser de la Rodona, la Catalina, mestra, i l’Angelita.

L’Angelita es va casar amb en Llàtzer i van formar una nova branca. Van tenir sis fills. El gran era en Pepito, casat amb la Lolita, i van tenir la polleria a la Rambla de la nostra ciutat. La segona era l’Assumpció, casada amb en Camps, que van regentar el recordat i estimat hotel del Centre, al carrer Ciutadans. Després, en Pere es va casar amb Rosita Pi i van obrir parada al mercat. En Manel treballava a can Cànoves. En Mateu, casat amb la Teresita, tenia una perruqueria a Santa Clara. I la Roser, que és l’origen d’aquest escrit, va ser la darrera descendent de les branques de la Barraqueta.

En ser tanta família, la besàvia, la Caterina, va encarregar una carreta, van matar tres o quatre gallines i van anar a la Rambla a vendre. I aquí va començar l’altra saga de la Barraqueta, que es va dedicar a la venda de pollastres. Primer, al mercat de la Rambla i després, al mercat del Lleó, la Rosita. La Margarita, la filla petita, també hi va posar parada, però després va canviar. I la seva filla gran, la Pilar; la seva parada portava el segell Barraqueta, com la de la Rosita. Han tingut parades reconegudes de gran qualitat i servei fins a la jubilació de la Pilar.

Per una altra branca, la polleria d’en Pepito, que es va quedar a la Rambla com a botiga; al carrer de la Neu, la Clarita, i en Mateu, que tenia l’escorxador d’aviram al carrer Caldes de Montbui.

Podria omplir molts de fulls de Tendals Mallol. També n’eren descendents: la meva àvia també era filla d’una filla de la Barraqueta i havien viscut a Sant Daniel. Per això, en adonar-me del traspàs de la Roser i després del temps que ha viscut, veient com empitjorava la seva salut i havent patit la solitud en què es troben en aquests moments els nostres malalts per les restriccions de la pandèmia, crec que era just que fes un reconeixement a tota la saga de la Barraqueta. Amb el traspàs, la tia Roser, l’última descendent, ara descansarà amb els seus. Il·lusió de tota la vida poder tornar al seu estimat poble de Sant Daniel.

Descansi en pau.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.