Opinió

Sondejos i eleccions post-Covid

Ha començat la campanya de les primeres eleccions que es faran a l’Estat espanyol després del llarg confinament i dels tres mesos d’estat d’alarma. La incògnita més gran de les eleccions al País Basc i a Galícia, convocades per al 12 de juliol, és saber si la pandèmia pot tenir efectes en els resultats i, si en té, quins poden ser. En tot cas, és segur que la Covid-19 condicionarà les campanyes. D’una banda, els candidats tindran un ull posat en els possibles rebrots i com uns altres han gestionat la crisi. De l’altra, els partits fugiran d’actes massius, de mítings multitudinaris, i aprofundiran en altres estratègies de màrqueting electoral.

Els sondejos publicats fins ara apunten a la continuïtat i al reforçament de les majories que governen actualment. Insinuen una millora dels resultats tant d’Iñigo Urkullu, que podrà refermar la seva aliança amb el PSE per mantenir-se a Ajuria Enea, com d’Alberto Núñez Feijóo, que sembla disparat a revalidar la quarta majoria absoluta del PP a Galícia. Després de l’ajornament inicial a causa del coronavirus, els dos presidents autonòmics han mantingut l’objectiu de fer les eleccions tan lluny com han pogut d’uns possibles comicis a Catalunya.

Llevat de sorpreses per un gir sobtat a causa de l’evolució de la pandèmia, el 12-J no suposarà cap canvi en els panorames polítics basc i gallec, ni tampoc en l’espanyol. En tot cas, els resultats podrien reforçar la bona relació del PNB amb el PSOE –sempre lligada a l’estratègia del peix al cove– i, pel que fa a Galícia, podrien tenir una lectura més interna, de partit, en el sentit que la figura de Núñez Feijóo es fes gran dins el PP enfront de la de Pablo Casado.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.